VIVENCIANT LA PILOTA VALENCIANA AL TRINQUET DE LA UPV

Tot just a l’entrar al trinquet de la Universitat Politècnica de València el primer que em va sorprendre va ser la seua grandària, i, tot i hàver visitat el trinquet de Sagunt (que ja deureu conèixer per altres entrades anteriors) no acudia a aquest tipus d'instal·lació possiblement des de l'institut. Aquest fet em va fer recordar el gran valor cultural d'aquest esport i em vafer reflexionar sobre la força i la precisió que s’ha de tenir a l’hora de colpejar la pilota i la gran quantitat d’espai que els pilotaris han de controlar, sense oblidar els elements propis del trinquet que afegeixen una major dificultat i dinamisme a la partida.

El trinquet de la UPV

Tot i les limitacions provocades per la pluja, que ens va impedir utilitzar el frontó, la sessió es va adaptar de la millor forma possible a l'únic espai disponible, el trinquet. Aquesta va ser una experiència interessant en la que d’una banda, vam poder practicar diferents modalitats com el frontó o l’escala i corda en diferents postes, adaptades a l’espai del que disposàvem. D’altra banda, mitjançant una petita lectura i l’elaboració d’un plànol del trinquet vam poder conèixer i reflexionar al voltant de les dimensions d’aquest i dels element que ho conformen.

Durant el transcurs de la sessió ens anàvem familiaritzant amb el joc i els diferents elements que influïen en el seu dinamisme. Una de les modalitats que més em va cridar l’atenció va ser aquella en la que s’havia de jugar fent rebotar la pilota a la muralla i que botés al dau, ja que en aquest moment ens vam adonar de la dificultat de realitzar un colpeig amb precisió, i que, a més, s’havien de tenir en compte el tamborí i l’escala, la qual cosa dificultava i dinamitzava encara més el joc. D’altra banda, cal destacar que gràcies als consells que Daniel i la resta de companys ens anaven donant mentre practicàvem, poc a poc es podia observar com el colpeig de l’equip anava millorant progressivament.

Quant a l’organització de la sessió, primerament em va sorprendre quan ens van comunicar que aquesta es realitzaria al trinquet de la UPV, ja que no sabia de l’existència d’aquest. En segon lloc, cal destacar com s’ha mencionat anteriorment que cada modalitat que es va practicar va haver de ser adaptada a un espai reduït (per jugar tots al mateix temps i aprofitar al màxim l’espai disponible) i cadascuna va ser explicada de forma clara i senzilla pel docent, a més d’incloure un full amb la informació de cada posta i les variants que es podien incloure en cadascuna d’aquestes per augmentar la seua dificultat. Així mateix, les limitacions ocasionades per la pandèmia actual no ens van afectar en gran mesura (llevat de les possibles molèsties ocasionades per les mascaretes), ja que les pròpies característiques de la pilota i la formació de grups reduïts ens van permetre mantenir les distàncies en la mesura del possible.

D'altra banda, cal destacar que, baix el meu punt de vista, la pilota valenciana té una gran potencialitat didàctica. Gràcies a la pilota, no només es desenvolupen una gran quantitat d'habilitats motrius, sinò que també permet fomentar en l'alumnat un aprenetatge cooperatiu i recíproc en el que tots i totes s'ajuden entre ells i elles, es donen consells, s'animen. i treballen en equip. A més, per si en fora poc, aquest esport a banda de fomentar un coneixement de la cultura pròpia, on s'aprecia la relació de l'esport amb la societat i la seua evolució al llarg del temps, també permet a l'alumnat autoconstruir el material necessari per jugar a pilota, en aquest cas, el nostre guant.

El meu guant de pilota

Com a conclusió, tot i les limitacions ocasionades pel COVID-19 i la pluja, aquesta sessió es va adaptar perfectament al context i ens va permetre familiaritzar-nos amb el trinquet i experimentar l’esport dins d’aquest, a més de complementar els continguts teòrics tractats a l’aula. Així mateix, considere que va ser una forma molt encertada per finalitzar amb la part de jocs, concretament amb la pilota, ja que aquesta visita va ser molt motivadora i interessant com a recurs per conèixer un poc més sobre el nostre patrimoni cultural.